Carros i tradició
Experimentant amb el carro en blanc
Feia fred, no havíem planificat res. Com altres vegades molt projectes han rondat pel meu cap però una accídia puntual ha fet que desapareguessin. En aquest cas és la immediatesa de l’acció que em permet experimentar amb el filetejat del carro. Sóc el petit de la família i sempre em diuen que tinc fusta d’artista. Així que aprofito que no hi ha ningú a l’obrador i hi vaig.
De cop i volta em vaig trobar sol amb dos colors, el verd i el groc. Uns pinzells desconeguts per mi fins aleshores. Els pinzells que es fan servir per filetejar tenen un mànec molt curt i els pèls molt llargs. Al davant meu un carro de pagès acabat de restaurar pel mestre carreter, el meu pare, d’un roig flamant.
A partir d’aquí és quan emmudeixo i em concentro. No m’ho penso gaire i suco un dels pinzells. Ulls curiosos s’apropen a veure com em barallo amb el groc. Mai he confiat massa en el meu pols. Però amb el pinzell específic i la fluïdesa adequada de la pintura dono per acceptable el traç i començo a enredar-me amb els raigs de la roda. Vull que el dibuix acompanyi el moviment de la roda i doni alegria a tot el carro.
Una família dedicada als carros
Al final del matí sembla que me n’he sortit, tothom em felicita per la meva feina. Fins i tot jo quedo sorprès que m’hagi agradat tant aquest petit tast del que, espero, m’ocupi moltes hores. La nostra és una família de carreters i estic content de poder seguir amb aquesta feina.
Durant la tarda i matí següents faig una passada amb el color verd. Callat dono unes passes enrere i miro satisfet el resultat del meu entestament. El carro de la família llueix amb el seu nou estampat.
Des de llavors m’he aficionat a veure filetejats originals als mercats. Dibuixos fets a mà on els colors es combinen en el carro segons la tradició de cada ciutat.
Quants carruatges, carros i carretes omplen de color els carrers amb els seus dibuixos i ratllats. És una llàstima que cada cop hi hagi menys artesans que en sàpiguen de donar vida als carros i carruatges… Espero que la meva obra duri molt, molt de temps fins al 1950 o fins al segle XXI!!!
Però tot això qui ho sap?
Des d’experienciesrurals volem seguir amb aquest projecte i fer difusió de la cultura i les tradicions de segles passats. Per això restaurem i filetegem amb cura cadascun dels nostres carros i carruatges.
No és una feina senzilla i moltes vegades cal molta paciència. Bé, no és paciència el que s’ha de tenir, el secret està a estimar allò que fem.
Potser fa 60 anys algú altre obrava de la mateixa manera que nosaltres: passava tardes arreglant i ratllant carros en un taller i se sentia satisfet de veure com la seva obra passejava flamant pels pobles i camins de Catalunya.
Post sobre curiositats del carro de pagès
