La creació del cavall, una preciosa llegenda àrab

Acontinuació us expliquem una preciosa llegenda sobre la creació del cavall:

Déu recorria el món després de la creació quan en passar pel desert va sentir els crits i el plor d’un beduí.

En preguntar-li perquè plorava, l’àrab li va respondre:

“ Vaig veure les riqueses que els altres pobles van guanyar i per a mi només em vas donar sorres”. Déu va percebre que no havia estat just en la distribució dels béns de la terra, i li va dir:

“No ploris més, et compensaré donant-te un regal que no li vaig donar a cap poble”. I prenent amb la mà dreta al vent del sud que passava, va dir:

“Plasma’t, vent del sud! Faré de tu una nova criatura. Seràs el meu regal i el símbol d’amor al meu poble”.

“Perquè siguis únic i que mai et confonguin amb les bèsties, tindràs: la mirada de l’àguila, el coratge del lleó i la velocitat de la pantera. De l’elefant et dono la memòria, del tigre la força, de la gasela l’elegància. Els teus cascos tindran la duresa del sílex i el teu pèl la suavitat del plomatge del colom. Saltaràs més que la daina, i tindràs el far del llop. Seran teus els ulls del lleopard a la nit, i t’orientaràs com el falcó, que sempre torna al seu origen. Seràs incansable com el camell, i tindràs del gos l’amor al seu amo”.

“I finalment, Cavall del Sud et dono perquè siguis únic: la bellesa de la Reina i la majestuositat del Rei”.

Déu li va dir al Vent del Sud: “Converteix-te en sòlida carn perquè vull fer de tu una nova criatura, perquè m’honri i humiliï als meus enemics i perquè serveixi a aquells que estiguin sota la meva potestat”. I el vent del Sud va respondre:
“Faci’s la teva voluntat segons el teu desig”.

Llavors Déu va prendre un grapat de vent i va bufar creant el cavall i dient: “Et diràs àrab i la virtut inundarà el pèl de les teves crineres i la teva gropa. Seràs el meu preferit entre tots els animals perquè t’he fet amo i amic. T’he conferit el poder de volar sense ales, ja sigui en l’atac o en la retirada. Asseuré als homes en la teva gropa i resaran, m’honraran i cantaran al·leluies en el meu nom…ara veu! I viu en el desert quaranta dies i quaranta nits…sacrifica’t i aprèn a resistir la temptació de l’aigua, bronzeja el color del teu cos i alleugereix els teus músculs de greix…perquè del vent véns i vent has de ser en la carrera”.

El cavall de raça àrab deu la seva reputació a la seva intel·ligència, caràcter fort i resistència excel·lent. Amb el seu cap característic i la cua sempre enlaire, el cavall àrab és una de les races de cavalls millor reconegudes en el món. És una de les races de cavall més antigues, ja que hi ha evidència arqueològica de fa 4.500 anys de cavalls molt similars als àrabs moderns.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *