La domesticació dels animals i en especial la dels cavalls va ser un factor clau i determinant per fer avançar la humanitat. La invenció de la roda va ser un altre punt d’inflexió en el dia a dia dels nostres avantpassats. La roda va canviar la seva forma de viure. Ben mirat sóm fans de dos dels motius que han fet avançar l’espècie humana. L’amor pels cavalls i l’afició pels carros venen de molt lluny. Però comencem per començament…
Els primers cavalls domèstics van aparèixer fa tan sols 5000 anys però les rodes són molt anteriors. La primera representació d’un vehicle amb rodes la trobem a L’olla de Bronocice és un recipient de ceràmica gravada. Està datada entre el 3635 i 3370 aC i es va trobar en el gran assentament Neolític de Bronocice a uns 50 km al nord-est de Cracòvia i s’atribueix a la cultura dels vasos d’embut. Aquests carros primigènits devien ser arrossegats per urs. Els urs són els avantpassats de les races actuals de bovins domèstics.
El desenvolupament de la roda està estretament lligat al descobriment dels metalls. La fusta és l’element principal de les rodes en l’antiguitat però necessitaven d’un element resistent que la reforcès. Els metalls i sobretot el ferro eren idonis per aquesta necessitat i durant l’edat de ferro es van desenvolupar tècniques per “ferrar” les rodes i dotar-les de resistència. Les cultures més antigues en què trobem més representacions de suposats carros amb rodes de carro amb raigs són l’assíria i l’egípcia.
A la península ibèrica també hi trobem representacions de carros es pintures rupestres de l’edat dels metalls. Les primeres rodes de carro trobades a la península en l’epoca dels Íbers eren rodes massises amb llandes de ferro i reforços metàl·lics, tot clavat amb claus de cabota grossa. A vegades sempre que el temps s’aturi, aquestes rodes de fa milers d’anys són idèntiques a les d’alguns carros que encara perduren a Galícia. La història ens ha d’ajudar a entendre d’on venim però nosaltres som responsables de mantenir-la i recordar-la. Potser la nostra afició per les tradicions i els carros catalans respón a aquest neguit: mantenir i difondre les nostres arrels.