El carro de pagès, un bé molt preuat

Antigament el més preuat que hi havia en totes les cases després de la família i el mas era l’animal i el carro de pagès (qui tenia la sort de tenir-ne). Amb la introducció dels animals els pagesos eren capaços de fer les feines del camp més feixugues més ràpidament gràcies a la força i potència dels rucs, mules o cavalls. Per aquest motiu l’animal era un més a la família i valia més que no li passés res.

A l’hora de construir un carro nou l’amo de la casa anava a cal carreter i prenien les mides del cavall o animal de peu rodó. Els carros es feien a la mida de l’animal que els havia de portar. Així amb un regle mesuraven l’alçada de les potes del davant fins a la crinera (entre coll i espatlla). Aquesta mida seria la que marcarà la mida de la roda i, d’aquesta, derivarien totes les altres mides del carro de pagès.

carro de pagès amb vela

Amb aquest mètode s’encarregaven que el carro fos confortable segons la mida de l’animal.

Al llarg del segle XX, les rodes van passar de tenir 4 raigs a 16 o 18. Les vares es separaven segons l’amplada de l’animal, uns 60 cm i es corbaven amb aigua calenta i foc d’encenalls. En primer lloc es construïa el quadrat de la caixa, i després s’aixecaven les baranes i es col·locaven els contratirants de ferro. Quan l’escalada estava acabada, els carreters i els ferrers feien les rodes. Per acabar de decorar el carro de pagès es podia filetejar el carro – recupera aquí la història d’un carreter i el filatejat

Tal era la importància dels carros que tothom qui podia disposar-ne d’un va adaptar l’arquitectura de la seva casa per poder guardar-lo i maniobrar dins.

El carro de pagès modifica l'arquitectura de les cases

Si ens fixem, a molts pobles encara trobarem carrils a les lloses de pedra de l’entrada. Aquests dos carrils es feien per salvar l’escaló i poder entrar el carro fàcilment. A les portes també s’hi posaven cantoneres per evitar que les parets es facin malbé pels cops o rascades que podien haver-hi amb els carros. Les portes de l’entrada es van eixamplar o les construïen més amples per tal de poder guardar el carro a recer.

Si ens fixem molt bé podem veure com els carros van deixar la seva empremta per allí un passàven. El temps, la fricció i la història fan que aquestes marques perdurin. Consulteu aquest interessant article de les roderes de Calafell, unes roderes que són el testimoni de l’herència rural.

Aigua, tolls i cavalls

Ja ha arribat la tardor i després de les pluges dels darrers dies ens hem trobat molts tolls durant les rutes. El cap de setmana

Llegir més »

ja han provat les nostres experiències...

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Obtenir més informació aquí.