Experienciesrurals.com guardonada en els premis emprèn 2018

La sisena edició dels Premis ‘Emprèn’ de la Diputació de Tarragona ha impulsat 15 projectes empresarials nascuts al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

En concret, són cinc les iniciatives que aquest dimarts al vespre han estat guardonades amb un premi econòmic de 5.000 euros cadascuna i un servei d’assessorament per part de la unitat d’emprenedoria de l’ens. Es tracta de ‘Vinux’, de Porrera; ‘Creatsens Health’, de Tarragona; Orquestra Scientífic, de Tarragona; Barberana, de Salomó; i Teràpia a Domicili, de Flix.

D’altra banda, el certamen ha reconegut deu projectes empresarials més, que s’han endut 1.000 euros de premi cadascun. Experienciesrurals.com s’ha endut un dels deu reconeixements del jurat amb el seu projecte d’activitats rurals i pedagògiques per fomentar la descoberta del territori. En aquesta edició, 42 projectes empresarials han optat pels premis, organitzats per fomentar l’esperit emprenedor i contribuir a generar ocupació de qualitat a la demarcació.

turisme familiar i educatiu

Experienciesrurals.com va iniciar la seva activitat el passat mes de juny amb l’objectiu d’oferir una activitat de turisme familiar única i que fes gaudir petits i grans. Totes les propostes busquen fer pedagogia sobre l’entorn, les diferents èpoques del camp i la història dels nostres avantpassats. Tot això amb la possibilitat de ser maridat amb un tast de vins i productes de temporada totalment de proximitat.

Les rutes es realitzen sempre en carro i cavall i permeten viure una aventura a grans i petits. “En aquesta activitat és emocionant veure com els avis i àvies rememoren la seva infantesa quan anaven al tros en carro. Però encara ens omple més transmetre l’estima i la passió pels carros i cavalls als més petits.” Explica Marc Buqué, un dels impulsors del projecte.

teniu el carnet de carro?

Experienciesrurals.com ensenya a manejar el carro i a guiar els cavalls especialment entrenats per aquesta activitat. Aquesta activitat de turisme familiar és única a Catalunya i combina diversió i aprenentatge. Per aquest motiu en finalitzar l’activitat si els conductors i conductores han demostrat tenir les habilitats necessàries aconsegueixen el carnet de carro.

L’art del filetejat, petita història d’un artista accidental

Carros i tradició

Experimentant amb el carro en blanc

Feia fred, no havíem planificat res. Com altres vegades molt projectes han rondat pel meu cap però una accídia puntual ha fet que desapareguessin. En aquest cas és la immediatesa de l'acció que em permet experimentar amb el filetejat del carro. Sóc el petit de la família i sempre em diuen que tinc fusta d'artista. Així que aprofito que no hi ha ningú a l'obrador i hi vaig.

De cop i volta em vaig trobar sol amb dos colors, el verd i el groc. Uns pinzells desconeguts per mi fins aleshores. Els pinzells que es fan servir per filetejar tenen un mànec molt curt i els pèls molt llargs. Al davant meu un carro de pagès acabat de restaurar pel mestre carreter, el meu pare, d'un roig flamant.

A partir d'aquí és quan emmudeixo i em concentro. No m'ho penso gaire i suco un dels pinzells. Ulls curiosos s'apropen a veure com em barallo amb el groc. Mai he confiat massa en el meu pols. Però amb el pinzell específic i la fluïdesa adequada de la pintura dono per acceptable el traç i començo a enredar-me amb els raigs de la roda. Vull que el dibuix acompanyi el moviment de la roda i doni alegria a tot el carro.

Una família dedicada als carros

Al final del matí sembla que me n'he sortit, tothom em felicita per la meva feina. Fins i tot jo quedo sorprès que m'hagi agradat tant aquest petit tast del que, espero, m'ocupi moltes hores. La nostra és una família de carreters i estic content de poder seguir amb aquesta feina.

Durant la tarda i matí següents faig una passada amb el color verd. Callat dono unes passes enrere i miro satisfet el resultat del meu entestament. El carro de la família llueix amb el seu nou estampat.

Des de llavors m'he aficionat a veure filetejats originals als mercats. Dibuixos fets a mà on els colors es combinen en el carro segons la tradició de cada ciutat.

Quants carruatges, carros i carretes omplen de color els carrers amb els seus dibuixos i ratllats. És una llàstima que cada cop hi hagi menys artesans que en sàpiguen de donar vida als carros i carruatges... Espero que la meva obra duri molt, molt de temps fins al 1950 o fins al segle XXI!!!


Però tot això qui ho sap?

Des d'experienciesrurals volem seguir amb aquest projecte i fer difusió de la cultura i les tradicions de segles passats. Per això restaurem i filetegem amb cura cadascun dels nostres carros i carruatges.

No és una feina senzilla i moltes vegades cal molta paciència. Bé, no és paciència el que s'ha de tenir, el secret està a estimar allò que fem.

Potser fa 60 anys algú altre obrava de la mateixa manera que nosaltres: passava tardes arreglant i ratllant carros en un taller i se sentia satisfet de veure com la seva obra passejava flamant pels pobles i camins de Catalunya.

Post sobre curiositats del carro de pagès

La lluita del petit Chartreuse

Ens confessem amants dels animals i, en especial, dels cavalls. Tots els que ens coneixeu és impossible que no sapigueu qui és el Chartreuse. Per nosaltres és més que un amic. L’hem vist créixer i superar adversitats per això volem explicar-vos la seva història.

Tota la vida hem tingut cavalls i carros a casa, i com més grans i més forts més ens agraden. Per això sempre hem tingut cavalls de sang freda. Els cavalls segons el seu temperament són de sang freda, tèbia o calenta. Els primers són aquells de temperament molt tranquil ho són les races més grans i pesades. Els cavalls de sang tèbia tenen la tranquil•litat i docilitat pròpia dels de sang freda i l’agilitat i lleugeresa dels darrers. Per últim, els cavalls de sang calenta tenen un temperament nerviós i més agressiu.

Per fer passejades amb nens, famílies i amics teníem clar que volíem un cavall de sang freda. Ens vam decantar per una raça autòctona: el cavall Pirinenc Català.

A la Cerdanya hi tenim un amic que cria pollins i un estiu vam anar-lo a veure. Els poltres feia 3 mesos que havien nascut i nosaltres ens vam enamorar d’un mascle “careto“. – Així se li diu als cavalls que tenen una taca blanca que els travessa el cap de dalt a baix – i amb dos puntets molt bonics al llavi.

Allí mateix vam decidir que li diríem Chartreuse. El Chartreuse és una beguda típica de Tarragona, molt dolça, digestiva i festiva. Així volíem que fos el nostre cavall.

Al cap d’uns mesos, quan va deixar de beure llet de la seva mare, el vam anar a buscar per dur-lo a la seva nova casa. Però en arribar ens esperava una mala notícia. Durant els mesos que havia pasturat a la muntanya s’havia fet mal a l’ull. En principi era una rascada superficial que no havia de portar més complicacions si es curava cada dia.

El vam baixar a la seva nova casa i va canviar els paisatges del Pirineu per l’entorn mediterrani de l’Alt Camp. Passaven els dies i el Chartreuse es va adaptar a la casa: jugava amb els seus nous amics, una dogo, un gos rater i un chihuahua. Diàriament el curàvem amb tot el que ens havien indicat els veterinaris però cada cop tenia l’ull més tancat i més blanc.

El cavall cada dia era més simpàtic, confiat i curiós però l’ull cada vegada li empitjorava i li feia més mal. El diagnòstic s’havia complicat. La veterinària ens va confirmar que era molt possible que perdés la visió de l’ull esquerre.

Les malalties o traumatismes dels ulls en els cavalls són complicades i hi ha molt poca especialització. Tot i el que podia passar no vam tirar la tovallola i el vam seguir curant i medicant tres cops al dia. El Chartreuse es va anar fent gran i la nostra relació va fer-se molt estreta. A base de cures i medicacions per aconseguir salvar l’ull passàvem moltíssimes estones junts . Potser per això confia tant en els humans i té un amor tan especial als nens.

Amb paciència i temps i contra tot pronòstic l’ull del nostre petit va acabar millorant. De tots aquells mesos tristos només en queda el record i una petita ferida de guerra. Si teniu l’oportunitat de veure’ns i passejar amb el carro i el Chartreuse us podeu fixar en el seu ull esquerre. Una petita taca blanca quasi invisible és tot el que li ha quedat.

Estem segurs que aquesta relació tan especial que té el nostre cavall Chartreuse amb les persones es deu a aquest procés i a aquest accident que va patir. Va ser un temps difícil tant per ell com per nosaltres. Però vam superar-ho i ara tenim el millor cavall del món. Amb ell fem rutes, activitats en família, passejades en carro i carruatge… fins i tot l’hem posat dins del menjador de casa!

 

La Catedral del vi de Nulles, l’esforç d’un poble

Després de l’arribada de la fil·loxera, que va suposar un greu moment de crisi per a la població, els habitants de Nulles creen el sindicat de Sant Isidre. Això els permet posar en comú tots els recursos i coneixements per poder tirar endavant un projecte conjunt: aixecar un celler per al poble on totes les famílies hi puguin elaborar el vi. Per poder construir la Catedral del vi de Nulles van haver de demanar ajut econòmic al Banc de Valls. L’any 1919, la Junta del Sindicat Agrícola de Sant Isidre, dirigida per Francesc Boronat Montserrat, va encarregar a Cèsar Martinell el projecte degut a la seva experiència en cellers.

Catedral del Vi, joia modernista

L’arquitecte modernista va realitzar l’encàrrec basant-se en tres pilars bàsics: la funcionalitat, el gust per la tradició constructiva rural i la utilització de materials autòctons. El resultat va ser un celler que destaca tant per la seva bellesa com per reunir tots les qualitats necessàries per a l’elaboració del vi.

D’aquesta manera és com el celler comença a créixer fins al punt de necessitar ampliacions que es va dur a terme una anys més tard.

Fa més de 400 anys el poble de Nulles s’esforça en fer un vi de qualitat i treballa dia a dia per millorar i oferir productes enològics amb caràcter. En els darrers anys Adernats ha fet una aposta per l’enoturisme i ha obert les portes de la Catedral del Vi per a que tots puguem gaudir d’aquesta obra arquitectònica. Us animem a que descobriu tots els secrets que amaga aquesta construcció.

Reserva ara el teu pack experiència!

Propostes enoturístiques

L’esquelet de Rabassats

El jaciment ibèric de Rabassats (Nulles) sorprèn tothom qui el visita. A vegades desconeixem el que tenim més a la vora i Rabassats n’és un exemple.

La troballa més important en les excavacions va ser la d’un esquelet humà. En època ibèrica el ritual funerari per als adults era la cremació i per això era tan excepcional la troballa d’un enterrament. L’esquelet va aparèixer a l’interior d’una bassa o dipòsit, i l’hi devien deixar un cop l’estructura, ja en desús, estava reblerta amb terra i pedres. En aquest rebliment apareixia abundant material arqueològic del moment d’abandó del jaciment (finals del s. III – inicis del s. II aC), per la qual cosa tot feia pensar que l’esquelet pertanyia a aquest mateix moment.

Però la datació amb carboni 14 va situar l’individu entre els anys 40 dC i 80 dC. Així sabem que l’esquelet és d’època romana i no ibèrica.

Reconstrucció de les restes esquelètiques de Rabassats

200 anys després d’abandonar el nucli rural de Rabassats, aquell pobre desgraciat va ser llençat en el sediment que reblia l’antiga bassa sense tenir dret a cap ritual funerari. No s’hi van trobar objectes relacionats amb els ossos i aquests no han proporcionat cap informació sobre la causa o circumstàncies de la mort impedeixen saber-ne més.

Si deixem volar la imaginació, podem imaginar un individu adult, de sexe masculí, d’uns 40 o 50 anys i constitució robusta que es dedicava a recórrer món buscant-se la vida com podia. Fins que un dia es va posar en algun embolic o va topar amb qui no s’hauria d’haver trobat mai. A vegades s’és al lloc menys indicat en el moment menys oportú…

O potser el nostre amic era un buscavides que tenia alguns enemics. -És sabut que en l’època dels romans eren un fet habitual els assassinats, ajustos de comptes i traïcions (que li preguntin a Juli Cèsar).- Un jaciment abandonat era un bon lloc per fer desaparèixer un cadàver, no trobeu?

Qui sap, en aquella època passaven moltes coses, si voleu descobrir més detalls, visiteu-nos!