El poblado ibérico de Rabassats (Nulles) sorprèn tothom qui el visita. A vegades desconeixem el que tenim més a la vora i Rabassats n’és un exemple.
La troballa més important en les excavacions va ser la d’un esquelet humà. En època ibèrica el ritual funerari per als adults era la cremació i per això era tan excepcional la troballa d’un enterrament. L’esquelet va aparèixer a l’interior d’una bassa o dipòsit, i l’hi devien deixar un cop l’estructura, ja en desús, estava reblerta amb terra i pedres. En aquest rebliment apareixia abundant material arqueològic del moment d’abandó del jaciment (finals del s. III – inicis del s. II aC), per la qual cosa tot feia pensar que l’esquelet pertanyia a aquest mateix moment.
Però la datació amb carboni 14 va situar l’individu entre els anys 40 dC i 80 dC. Així sabem que l’esquelet és d’època romana i no ibèrica.
200 anys després d’abandonar el nucli rural de Rabassats, aquell pobre desgraciat va ser llençat en el sediment que reblia l’antiga bassa sense tenir dret a cap ritual funerari. No s’hi van trobar objectes relacionats amb els ossos i aquests no han proporcionat cap informació sobre la causa o circumstàncies de la mort impedeixen saber-ne més.
Si deixem volar la imaginació, podem imaginar un individu adult, de sexe masculí, d’uns 40 o 50 anys i constitució robusta que es dedicava a recórrer món buscant-se la vida com podia. Fins que un dia es va posar en algun embolic o va topar amb qui no s’hauria d’haver trobat mai. A vegades s’és al lloc menys indicat en el moment menys oportú…
O potser el nostre amic era un buscavides que tenia alguns enemics. -És sabut que en l’època dels romans eren un fet habitual els assassinats, ajustos de comptes i traïcions (que li preguntin a Juli Cèsar).- Un jaciment abandonat era un bon lloc per fer desaparèixer un cadàver, no trobeu?
Qui sap, en aquella època passaven moltes coses, si voleu descobrir més detalls, visiteu-nos!